logotype

Benvinguts a la nostra nova web!!

Terres de l’Ebre, terres de jotes


 0159199



Un espectacle en agraïment a totes aquelles persones que han tingut -i tenen- l’encert de recollir els nostres costums i tradicions, abans no es perdin.

Durada: 50’

Suport audiovisual (quan les condicions luminiques ho permetin)

Música: Tere Reverté (dolçaina), Iris Valmaña (tabal), Marc Guarch ‘Guardet lo cantador’ i la rondalla, i grup instrumental ‘Suc d’Anguila’.
Balladors/es: GRUP DE DANSA PARACOTA.

Les paracotes, que no són altra cosa que figues seques arrebossades i fregides a la paella, es preparaven com a menjar per anar a sentir cantar les jotes de les rondalles. Aquest producte, propi de les nostres terres i elaborat amb ou, sifó, farina, oli d’oliva, sucre, cassalla i mistela, serveix per aportar energia als balladors i, ara també, per donar nom al Grup de dansa Paracota d’Amposta,  format per una quinzena de persones d’edat i formació diversa que tenen com a nexe comú la celebració de la jota. El Grup s’ha anat constituint durant els darrers anys amb la intenció que aquest tresor cultural no desaparegui dels carrers i places dels nostres pobles i ciutats.

Balls:

  • L’anunci del ball: la dolçaina i el tabal fan la passada tot sonant, per tal d’anunciar que va a començar el ball. El cap de ball a Tortosa (el Baix Ebre). De seguida sonarà una tonada pausada i solemne que com a ‘ball d’honor’ serveix per presentar els organitzadors de la festa. Cada poble té el seu particular ‘cap de dansa’ per obrir el ball:

  • El ball de la roda a Masdenverge (el Montsià): la gaita i lo tambor acompanyen los balladors i les balladores en una de les moltes variants de jota que hi ha per celebrar la festa.

  • El ball de la Beneita a Miravet (la Ribera d’Ebre): el xicot ballador qui havia adquirit la ‘Beneita’, una de les coques fetes per les fadrines del poble per a l’ocasió, tenia el dret d’escollir la noia amb la que ballaria el primer ball i, després, de convidar la resta de parelles a ballar la jota interpretada per la rondalla.

  • El cap de dansa a Bot (la Terra Alta): mentre la rondalla toca, els espectadors i espectadores participen de la festa tirant confits, caramels, arròs i fent crits d'animació als balladors i balladores.

  • Les jotes de picadillo (el Montsià i el Baix Ebre). L’Ebre és terra de rondalles, grups de joves que surten a cantar i divertir-se amb les seues melodies i lletres ‘picants’. De vegades, però, qui acaba ‘picant-se’, són els propis cantadors.

  • La jota de rondalla al delta de l’Ebre (el Montsià i el Baix Ebre): seguint la música, balladors i balladores fan diverses mudances.  Quan lo cantador pren protagonisme, els que ballen suavitzen els moviments i es fa lo ‘paseillo’ per poder escoltar amb més atenció les paraules que improvisa sobre la marxa lo versador.

  • Lo punxonet a Tortosa (el Baix Ebre): té un origen i uns moviments ben diferents als de la jota. Uns diuen que ‘lo punxonet’  té alguna cosa a veure amb els treballs a la vinya i que els dits serviran per punxar la bota de vi. Altres en canvi, veuen en ‘lo punxonet’ una antiga dansa de bastons que, al compàs de la música interpretada per la gaita i el tabal, ha anat evolucionant fins a convertir lo punxó en el mateix dit del ballador, una dansa de festeig en la que nois i noies van a visitar-se i es fan salutacions, tot acostant la cara com a part del seu festeig, fins que acaben ballant, l’un al costat de l’altre, amb una ampla salutació final.

  • La jota a Benissanet (la Ribera d’Ebre): ‘la foguejada’ servia per a què els balladors mostressin en públic el seu diguem ‘afecte’ per la balladora fent que un amic tirés tot tipus de petards als peus d’ella mentre es ballava. Seguint la música de la rondalla, les mosses giravoltaven amb tant d’aire com sabien i podien perquè la roba prengués, tot i que mullaven ben bé la falda com a mesura preventiva. Quant més estralls feia el foc a la roba, més gran era el motiu d’orgull.

  • Ball de tres a Ulldecona (el Montsià): La jota de tres a càrrec de dos dones i un home es balla a moltes poblacions del Maestrat. Amb l’acompanyament de la rondalla, es mostra  la jota que sona a Vinaròs, però a l’estil que ho ballaven a Ulldecona, als peus de la serra del Montsià.

  • La jota de Paüls (la Terra Alta): Fruit d’una tradició popular transmesa de pares a fills, la de Paüls és una jota airosa i moguda, amb un punt de dansa ben diferent als de la resta de jotes del país.

  • La jota a Rasquera (la Ribera d’Ebre): la rondalla interpreta una de les jotes instrumentals més boniques de les nostres terres.

  • La jota a Pinell (la terra Alta): segons la festivitat, seran les dones qui trauran el seu ballador o els hómens qui escolliran la parella. En qualsevol cas, és costum que la balladora regali al seu company un puro que dura encès a la boca.

  • Lo Bolero a Tortosa (el Baix Ebre): per acabar una dansa popular importada d’Andalusia i aclimatada a casa nostra que es balla rabiosament, tot i que dura poc. Lo bolero requereix certa gràcia en els moviments de balladors i balladores qui saltaran i brincaran esbojarradament al compàs de la música de la rondalla,  tant que semblarà que hagin perdut l’oremus.
2017  Grup musical suc d'anguila  globbers joomla templates